Hi havia una vegada, un petit
ocell al que li agradava molt rondar pel món. Un
dia se'n va anar d’excursió massa enfora i no en sabia tornar, va volar i
volar fins que es va perdre enmig de l’oceà. Estava molt espantat i es va
trobar amb un grup d’ocells, als quals va demanar ajuda per poder tornar a ca seva. Estava molt trist i enyorava molt a la
seva família i amics, però el que no sabia es que trobaria de nous en aquesta
aventura.
Un dels ocells tenia la seva edat i
es van fer molt amics, ell es va posar molt content perquè pensava que es
quedaria tot sol.
Al dia següent, el grup va decidir
partir cap al nord i el petit ocellet estava molt preocupat ja que no sabia si
podria suportar el fred, perquè els altres ocells estaven ben preparats. Així doncs, van decidir fer-li una bufanda de plomes
màgiques, però no li agradava el color i com eren màgiques, tan sols bastava que digués el que
li agradava per poder canviar-ho.
El petit ocellet va començar a
dir colors i tot el temps anava canviant; els altres ocells no podien aturar de
riure, era molt divertit!
Abaix, a la terra, hi havia un
nin que no deixava de mirar al cel, pensava que eren focs artificials! Desprès de moltes rialles, varen
decidir continuar amb el viatge.
Un dia el nostre amic va conèixer
una ocelleta que li va agradar molt però... això ja és una altra història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada